BIOGRAFIA< enrera
Francisco havia nascut a Barcelona el 4 d'octubre del 1900 i com parent més proper, en ser capturat pels alemanys, havia deixat el nom i l'adreça de la seva esposa, Assumpció Gràcia Gálvez, amb residència a la població saragossana de Sástago. La consulta realitzada, en l'estiu de 2012, dels Censos Electorals de la Província de Saragossa de 1934 i 1935, ens ha confirmat que la família de Francisco residia en aquesta població aragonesa al costat de diversos dels seus germans: Maria, Jenara, Germán i Crispín. Francisco i Asunción tenien el seu domicili al carrer Jesús, nº 12 i el seu ofici, segons aquest cens, era el de fuster.
El cop militar del 18 de juliol, l'inici i el desenvolupament de la Guerra els va viure a Sástago i, per les denúncies posteriors, ens consta que Francesc es va posicionar, des d'un primer moment, a favor dels que van acudir a defensar la legitimitat republicana posada en perill pels insurrectes. No sabem amb certesa quins van ser els destins de Francesc durant la guerra, però, com tants altres milers de republicans, va haver d'exiliar a França a principis de 1939, iniciant un itinerari que va conduir a la detenció dels alemanys al juny de 1940 i , a partir d'aquell moment, va ser internat al Stalag XI des d'on va ser deportat a Mauthausen, ingressant al camp el 25 de gener de 1941 amb la matrícula 4903. Tres setmanes més tard va ser traslladat a Gusen (matrícula 10523), on va morir el 25 d'octubre, nou mesos després de la seva arribada a Mauthausen.
Mentre això passava, a Espanya, la maquinària repressiva del franquisme, investigava als que s'havien posicionat de forma manifesta en contra del "Gloriós Alçament Nacional". Francesc no es va lliurar i va ser acusat d'haver participat activament en amenaces o extorsions. En l'informe enviat per l'alcalde franquista de Sástago al jutge instructor de la Causa General, un cop acabada la guerra, podem veure com se li acusava d'haver amenaçat de mort i coaccionat a alguna de les persones de dretes de Sástago durant "el domini vermell ".
Van ser molts els veïns de Sástago perseguits pel franquisme després de la guerra civil. Alguns familiars d'aquests represaliats ens han fet arribar una còpia d'un llistat on figuren uns 170 sastaguins qualificats com "individus desafectes al règim" i entre ells figura a nom de Francisco Tremps, de qui es diu:
Gran propagandista del Front Popular, des del primer moment va sortir armat al carrer al servei dels Vermells, recorrent les cases de dretes requisant els béns de les mateixes, d'idees molt avançades, voluntari de la columna Durruti, perillós i indigne de conviure entris seus conveïns.
Els fundadors de l'Amical de Mauthausen espanyola van intentar posar-se en contacte amb Assumpció, la qual, segons informacions d'altres víctimes, residia a la localitat de Vilanova i la Geltrú i per aquest motiu el seu nom figura en el monument que va erigir l'ajuntament al desembre de 2001.
