camp no traduït: title_cap

AMICAL DE MATHAUSEN I ALTRES CAMPS i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya

Avís sobre la utilització de cookies
Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar la teva experiència com a usuari i oferir-te continguts que s’adaptin als teus interessos. Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. Més informació
Tancar

Roig Llivi, Antoni

Roig Llivi, Antoni

>> DADES PERSONALS <<

BIOGRAFIA< enrera

Nascut el 25 de gener de 1919, al barri de l'Hospital, a la Plaça del Pedró, era fill de Ramon i Antònia, i treballà de ben jove a una botiga de ràdios de la Ronda Sant Pere Afiliat al CADCI, durant la guerra milità també al PSUC i el maig de 1938 s'incorporà a la seva lleva per combatre al front. En relació al seu ofici, ingressà a l'Escola de Transmissions de la República i assolí el grau de sergent, sent una de les seves darreres tasques el canvi de fils elèctrics a la línia de Puigcerdà, des d'on travessà la frontera per Bourgmadame, el 9 de febrer de 1939.

Fou internat als camps de Vernet d'Ariège i a Septfonds, on hi romangué 2 i 9 mesos, respectivament. Enrolat a la 24 CTE, fou fet presoner pels alemanys el 22 de juny de 1940 a Grange sur Moselle, i internat, primer al Frontstalag 140 a Belfort, i després a l'Stalag XI B (Fallingbostel), on rebé el número 87.624. Un cop separat de la resta de presoners per part de la Gestapo, com la resta de republicans, acabà deportat a Mauthasen, on hi arribà el 27 de gener de 1941.

Al camp austríac rebé la matrícula 5722, i fou destinat a diversos comandos, Red-Zipf, Wiena Neu-Dorf i Ebensee, a la tardor de 1943, on aconseguí exercir com ordenança. L'aprofitament del seu ofici d'electricista per part de les SS fou un dels factors que ajudaren la seva supervivència. Un cop alliberat, el 6 de maig de 1945, fou repatriat el 20 de maig i arribà a Longuyon (Meurthe-Moselle) per formalitzar els tràmits d'instal·lació a França.

Des dels anys 1945 a 1948 residí a Clermond-Ferrand i treballà a la fàbrica Michelin, fins que decidí retornar a Barcelona, on arribà el 10 de desembre, i refé la seva vida professional i personal, al carrer Selva de Mar, amb la seva feina de mosso de magatzem i el seu matrimoni amb Rosa Gimeno Martínez, amb la qual tingué una filla, Rosa Mª.

Amb el pas dels anys, esdevingué un home cabdal per a la tasca de l'associació que emparava els exdeportats, tant per les feines internes que hi exercí, com a secretari d'organització, com per les nombroses xerrades que impartí a centres d'ensenyament.

 

Morí a Barcelona, el 26 de juny de 2004, als 85 anys, comptant amb diversos reconeixements i distincions.