Ibáñez Marin, Florián

El dia 9 de maig de 2014, la Fundació Salvador Seguí, lligada a la memòria dels moviments llibertaris, va col·locar una placa en homenatge a Florián Ibáñez, al lloc on va estar la seva casa al carrer Josep Serrano del popular barri de "Can Baró "de Barcelona. L'acte, en què també va intervenir un representant de l'Amical de Mauthausen, va servir per recordar a aquest anarquista qui, després d'una vida de lluita pels drets dels treballadors, va trobar la mort en els camps hitlerians.

En efecte, Florián havia nascut en el si d'una família humil a Almansa (Albacete) el dia 27 de març de 1903. De jove, sembla que va aprendre l'ofici de sabater i, després de passar per la ciutat d'Elx, va recalar a la ciutat de Barcelona on va residir definitivament. La casa de la família estava situada al carrer anomenat  anteriorment i hi vivia també la seva germana Josefa. Aquesta circumstància serà la que ha permès recuperar la seva memòria que s'havia perdut durant els llargs anys de la dictadura franquista.

Quan Josefa va morir, les seves filles van iniciar els tràmits per fer-se càrrec de l'herència. Des del Registre de la propietat els van fer saber que com a copropietari de la casa del carrer Josep Serrano figurava també el seu oncle Florián i que no podien fer-se càrrec de la mateixa fins que no presenten algun document que certifiqués la seva mort. Van quedar sorpreses, res sabien que la casa també fos d'aquell oncle seu que, segons els havia explicat la seva mare, havia desaparegut durant la guerra. Se'ls van plantejar diversos dilemes, On buscar? Com i on podien trobar informació que certifiqués la mort del seu oncle Florián? Quines havien estat les circumstàncies que haurien envoltat aquella desaparició? A qui demanar ajuda? Per sort, la col·laboració d'una amiga d'origen francès, molt interessada en tot el que fa la Guerra d'Espanya els va permetre aclarir aquelles incògnites: mitjançant una simple cerca a Internet van poder saber que el seu oncle Florián havia mort a Gusen el 6 setembre 1941 . A partir d'aquella informació van trobar el camí per solucionar els tràmits burocràtics que tenien pendents.

Però van voler saber més sobre la seva oncle. Van descobrir que va ser un obrer anarcosindicalista actiu que va estar en primera línia de les lluites de classe en aquells anys convulsos; que va ser un lluitador antifeixista en la Guerra d'Espanya i que, com a conseqüència de la derrota republicana es va veure obligat a exiliar-se a França; que va ser detingut pels alemanys a la primavera de 1940 i deportat a Mauthausen el 21 de gener de 1941 i que, el seu últim destí va ser el camp de Gusen, on va morir tres mesos més tard.

La senzilla placa metàl·lica que li recorda a l'espai on va estar la seva casa, és observada pels seus veïns i encara que molts no sàpiguen qui va ser, el seu nom ha quedat incorporat a la memòria col·lectiva de la ciutat.