BIOGRAFIA< enrera
José Luis Almozara va néixer a Cadis el 13 d'octubre de 1911. S'educa en el si d'una família republicana de classe mitjana i era el major de dos germans del primer matrimoni del pare, que també va tenir quatre fills del segon, encara que un d'ells va morir amb tot just dos anys. El pare, una persona allunyada de tota creença religiosa, va pertànyer a la maçoneria i d'idees socialistes, va influir notablement en el seu fill perquè s'afiliés a les Joventuts socialistes, un cop que la família s'instal·la a Barcelona en 1926. A la capital catalana José Luís va estudiar comerç i es va dedicar a la pràctica del futbol jugant en diversos clubs del planter del Deportivo Espanyol.
Amb el cop militar de juliol de 1936 i l'inici de la guerra d'Espanya, va començar un periple per diferents fronts com a combatent republicà: a l'Alt Aragó, primer com a milicià en la Columna Pirinenca i, després, en la 43 Divisió, protagonitzant el episodi conegut com "Borsa de Bielsa" on l'exèrcit republicà va resistir a les tropes franquistes a aquesta vall, últim reducte d'Osca. D'allí va fugir a França per més tard tornar per la frontera catalana a una Espanya republicana que ja venia agonitzant, i així reincorporar com a combatent en el Front de l'Ebre on va caure ferit. Després d'una breu estada a l'hospital de Reus, i davant la persistència dels bombardejos, va emprendre el camí de l'exili a peu acompanyat d'una multitud de desesperats que fugia de l'avanç feixista.
A l'altre costat de la frontera els refugiats republicans van ser confinats en condicions extremadament penoses per les autoritats franceses en camps de concentració com el d'Argelès-sur-Mer. Com altres tants milers de republicans, José Luis es va enrolar en una de les Companyies de Treballadors Estrangers amb la qual va arribar fins a la petita localitat del nord-oest francès de s'estelli, al Pays de la Loire.
La ràpida ocupació alemanya de França en els mesos de maig i juny de 1940 va suposar la detenció de José Luis que va ser traslladat en condició de presoner de guerra al stalag VD d'Estrasburg, on va estar treballant en una fàbrica d'armes per a l'exèrcit nazi. L'11 de desembre de 1940 va ser deportat a Mauthausen juntament amb un contingent de 845 republicans espanyols.
Tot just passada la quarantena, el 24 de gener de 1941, amb temperatures per sota dels -25º, José Luis va formar part del primer contingent compost per 822 espanyols és traslladat al camp de Gusen on va aconseguir sobreviure gairebé set mesos en treballs forçats. El 15 d'agost va realitzar el seu últim viatge al Castell de Hartheim, potser pensant que anava a un sanatori, quan el seu destí fatal va ser la cambra gas. Encara que en el registre aparegui la data de defunció del 25 de setembre de 1941, tot fa indicar que fos amb antelació, fins i tot el mateix dia d'arribada, ja que la funció del castell era merament exterminadora.
