camp no traduït: title_cap

AMICAL DE MATHAUSEN I ALTRES CAMPS i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya

Avís sobre la utilització de cookies
Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar la teva experiència com a usuari i oferir-te continguts que s’adaptin als teus interessos. Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. Més informació
Tancar

Almagro Coll, Pedro

Almagro Coll, Pedro

>> DADES PERSONALS <<

BIOGRAFIA< enrera

 

Pedro Almagro va néixer a San Roque, Cadis, el 10 de maig de 1913. La seva família va haver d'emigrar a Barcelona, on es van ​​instal·lar al barri de Gràcia. D’ideologia comunista, va militar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) des de la seva fundació el 24 de juliol de 1936.

Desconeixem com va ser la seva participació en la guerra i en els fronts on va combatre com a oficial de milícies, sent confirmat com a capità d'infanteria el 28 de febrer de 1938 amb una antiguitat reconeguda des del 23 de gener de 1937.

Després de la retirada, va estar intern al camp de refugiats d'Argelers i es va allistar a la 221 Companyia de Treballadors Estrangers, formada al camp de Sant Cebrià, on va ocupar el càrrec d’escrivent. Va ser en aquest CTE fins al final de 1941. A la França ocupada va col·laborar en l'organització clandestina dels comunistes espanyols i va ser l'encarregat de mecanografiar i confeccionar les publicacions Mundo Obrero, Treball i Reconquesta d'Espanya. Va ser denunciat i amb un nom fals va intentar canviar-se de CTE, però va ser descobert, detingut i deportat al camp de Dachau, en un comboi format per més de 2.000 presoners. Van sortir de Compiegne el 18 de juny de 1944 i van arribar dos dies més tard a Dachau. En aquest transport, també van ser deportats un bon nombre d’interns (entre ells identificats 167 espanyols) a la Maison Centrale de Force, presó d’Eysses, que havien organitzat una revolta la nit del 19 al 20 de febrer de 1944.

A Pedro Almagro, en entrar a Dachau, se li va adjudicar la matrícula 74.135. Va col·laborar activament a la xarxa de solidaritat clandestina, que els espanyols i els brigadistes internacionals, interns al camp, van crear per ajudar els més debilitats. Era el responsable de dur a terme la col·lecta entre els seus companys i procedir al repartiment. Segons el testimoni de Joan Martorell, l’anomena com "el camarada Almagro, jove generós, entusiasta, del barri de Gràcia de Barcelona".

Al final de 1944 es va deslligar una epidèmia de tifus a Dachau, agreujada per l'arribada de deportats d'altres camps que havien estat evacuats pels nazis davant l'avanç de les tropes de l'Exèrcit Roig pel territori alemany. Pere va caure malalt i va ser un dels milers de presoners que van morir a conseqüència d'aquesta malaltia. En el registre del camp hi ha la data del 23 de març de 1945 com el de la seva mort. Quan tan sols faltaven unes setmanes perquè fossin alliberats pels nord-americans (29 d’abril de 1954).

El seu nom figura al monòlit erigit a San Roque i inaugurat el 14 d’abril de 2016 als actes de commemoració de la proclamació de la Segona República, que recorda les quatre persones nascudes a la localitat que van ser deportades als camps nazis, tres de les quals assassinades: Pedro Almagro Coll, Antonio Vilches Gallardo i Antonio Santy Ramos.

Per accedir a l'acte d'inauguració de la placa a San Roque el 14 d'abril de 2016:
https://www.youtube.com/watch?v=wwWxjgwWobc