camp no traduït: title_cap

AMICAL DE MATHAUSEN I ALTRES CAMPS i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya

Avís sobre la utilització de cookies
Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar la teva experiència com a usuari i oferir-te continguts que s’adaptin als teus interessos. Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. Més informació
Tancar

Vitrià Barrera, Llorenç

Vitrià Barrera, Llorenç

>> DADES PERSONALS <<

BIOGRAFIA< enrera

Llorenç va néixer el 2 de febrer de 1908 al carrer Montserrat de Barcelona, ​​en el si d'una família humil. Als 13 o 14 anys es va aficionar a la boxa i anava a entrenar a l'Sporting Boxing Club de Barcelona. L'any 1921 va passar a formar part de l'equip de boxadors tutelats pel mànager Josep "Pepe" Comas i, amb 15 anys, va ser preseleccionat en la categoria de pes mosca, per al campionat de Catalunya amateur en què es va proclamar campió.

A partir d'aquell moment va començar la seva carrera d'atleta dins de la boxa participant en diferents tornejos a Barcelona i a Madrid. L’any 1924 va formar part de l'equip espanyol en les olimpíades celebrades a París, on en el combat de vuitens de final va ser desqualificat a causa, segons la premsa de l'època, a un mal arbitratge. Després de les olimpíades parisenques  va seguir boxejant, en la categoria de pes gall, fins l'any 1935 en què es va retirar definitivament.

Un cop retirat va obrir una botiga de faixes ortopèdiques al carrer Marimon 18, on vivia amb la seva dona, Pilar Albiso. En aquesta època, com no tenia fills, ajudava en la criança de tres nebots, fills de la seva germana Eulàlia, que era vídua.

Davant la imminent arribada de les tropes franquistes a Barcelona, ​​Llorenç es va veure forçat a exiliar-se a França per la seva condició de republicà i més encara sabent que pesaven sobre ell acusacions que havia pertangut als serveis de vigilància dels considerats feixistes. El 23 gener 1939 va marxar cap a Perpinyà, iniciant un itinerari que el va portar fins Ruelle (Charente) on va arribar el 5 d'abril amb la seva dona. Posteriorment van ser internats en el camp de refugiats, per exiliats espanyols, de Les Alliers (Angoulême) on figurava inscrit amb l'ofici de mecànic ajustador. Des d'aquest camp escriure una carta a la seva germana i a la seva neboda en què insinuava que potser no es tornarien a veure.

El 20 d'agost de 1940, va sortir d'Angulema el primer comboi des de França amb presoners civils cap a un camp nazi. Estava format per 927 persones amb la sospita que els tornaven a Espanya. El viatge va durar quatre dies infernals, van passar calor, set, gana i por davant d'aquell destí incert. El dia 24 el comboi va arribar a l'estació de Mauthausen i els homes, majors de 14 anys, van ser obligats a baixar del tren. Pilar i Llorenç no es tornarien a veure mai més. Les dones i els nens van romandre al tren fins que va tornar a posar-se en marxa amb destinació cap a la frontera francoespanyola on van ser abandonats.

A Llorenç, a Mauthausen, li van adjudicar la matrícula 4074 i malgrat ser un atleta, la duresa de la feina, els maltractaments, els abusos, el fred i la fam, van fer efecte en el seu cos i en el seu ànim. Segons el supervivent José Alcubierre, company de transport, Llorenç es va rendir, va deixar que la seva salut empitjorés canviant el seu menjar per tabac. El 24 de gener de 1941 va ser traslladat a Gusen ( 9785) on va morir sis mesos més tard, el 18 juny 1941.

http://boxeo1930s.blogspot.com.es/2012/11/llorenc-vitria-la-maravilla-del-ring.html