camp no traduït: title_cap

AMICAL DE MATHAUSEN I ALTRES CAMPS i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya

Avís sobre la utilització de cookies
Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar la teva experiència com a usuari i oferir-te continguts que s’adaptin als teus interessos. Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. Més informació
Tancar

Villar Fornas, Lluis

Villar Fornas, Lluis

>> DADES PERSONALS <<

BIOGRAFIA< enrera

Llibert Villar és actualment el vicepresident de l'Amical de Mauthausen, l'associació creada a Barcelona l'any 1962, per un grup de supervivents republicans espanyols que havien patit la deportació a diferents camps nazis durant la Segona Guerra Mundial. La seva mare es reunia amb altres vídues de deportats per fer valer els seus drets davant el govern de la República Federal d'Alemanya que havia establert unes indemnitzacions per a les famílies directes de les víctimes de la deportació.

Luis Villar Fornas, el pare de Llibert, havia nascut a Barcelona el 6 de juny de 1900. Es dedicava al transport de mercaderies amb un camió de la seva propietat. Quan es va produir el cop feixista contra el govern legítim de la República es va allistar voluntari i va ser destinat al cos d'Intendència realitzant transport per carretera entre Barcelona i València. Els records que Llibert té del seu pare són escassos però molt intensos i de forma molt especial ho explicava amb motiu del 50 aniversari de la fundació de l'Amical: "El recordo quan jo tenia quatre anys, poc abans de la retirada republicana. Vivíem en una planta baixa al carrer Nàpols. El meu pare m'estava pelant unes castanyes i de cop i volta l'aviació feixista va començar a bombardejar, em va agafar del braç i vam sortir corrent cap al refugi. Estava ple de matalassos i de gent acovardida que vivia allà". Pocs dies després Luis va marxar i en acomiadar de la seva dona es justificava dient: "jo no he fet res, però si em quedo em mataran per ser republicà ... quan acabi el conflicte, tornaré".

A França va romandre un temps al camp de refugiats d'Argelers. Va escriure diverses cartes a la seva família explicant la situació a la qual s'enfrontava, cartes que van ser destruïdes per la seva dona per por a possibles represàlies dels franquistes. La història personal del pare de Llibert es barreja amb la dels milers de republicans allistats en alguna de les Companyies de Treballadors que s'havien format en els camps de refugiats. Abandonats a la seva sort, després de la invasió alemanya, van ser detinguts molts d'ells entre finals de maig i principis de juny de 1940. Luis va ser un d'ells. Després de la seva detenció va ser traslladat a l'stalag VIII C a Zagan (Polònia) i, posteriorment, a la XII D a Trier, des d'on va sortir en un comboi, al costat d'altres 770 republicans, cap a un destí desconegut. Van arribar a Mauthausen el 25 gener 1941 i a Luis li va correspondre la matrícula 4087. Dos mesos i mig més tard el van traslladar a Gusen (matrícula 11932) on va resistir fins al 7 de desembre, data en què es va registrar la seva mort.

Llibert explicava els motius pels quals està vinculat a l'Amical: "una part important de la meva vida l'he dedicat a conservar la memòria del meu pare. He portat la memòria de la deportació als joves després de fer-me soci i quan he pogut disposar de més temps lliure després de la jubilació "