camp no traduït: title_cap

AMICAL DE MATHAUSEN I ALTRES CAMPS i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya

Avís sobre la utilització de cookies
Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar la teva experiència com a usuari i oferir-te continguts que s’adaptin als teus interessos. Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. Més informació
Tancar

Vidrier Giménez, Vicenç

Vidrier Giménez, Vicenç

>> DADES PERSONALS <<

BIOGRAFIA< enrera

Va néixer a Toris (València) el 23 de novembre de 1900. Fill de Pere Vidrier i Josefa Giménez, que van formar una nombrosa família de 7 fills, els descendents dels quals viuen repartits entre el País València, Andalusia i Catalunya. En la seva joventut, aproximadament als 20 anys, va formar part de les tropes destinades a la guerra al Rif (Marroc). En tornar es va casar amb Isabel Fuster López, la seva primera dona de la que va enviudar als pocs anys i amb la qual va tenir una filla que va morir. Es va traslladar a viure a Barcelona i va treballar en les oficines de la companyia de tramvies.

Va ser a Barcelona on va conèixer a Teodora Casao, amb la qual va tenir als seus fills Vicente i Carmen, que són els que han explicat les circumstàncies de la vida del Vicente. Segons recordava la seva mare, Vicente tenia una participació política i sindical molt activa dins de la CNT, abans de la guerra, formant part de piquets de treballadors en les vagues, participant en manifestacions i reunions clandestines ... accions que li van valer detencions i forts càstigs en diverses ocasions.

En iniciar-se la Guerra d'Espanya, Vicente va ser al capdavant, els seus fills només guarden un record d'això: el pare pujant a un camió i marxant, no el van tornar a veure fins transcorregut molt de temps. L'última vegada va ser el 1939, poc abans d'entrar les tropes franquistes a Barcelona a finals de gener de 1939, moment en què Vicente va marxar a l'exili.

No sabem molt de la seva estada a França, però la família va rebre una foto datada al gener de 1941 feta al camp de concentració d’Embrun. Els seus fills sempre han explicat que rebien cartes de Vicente, però que Teodora les cremava per por de les diverses visites que rebien per part dels falangistes. Gràcies a aquests escrits els fills sabien que un cop a França, Vicente va continuar amb la seva lluita política contra el feixisme. Des D’Embrun va ser destinat a una Companyia de Treballadors. Va ser capturat pels alemanys a la primavera de 1940 i internat al frontstalag 161 situat a Nancy i, posteriorment, al stalag XII D de Trier. Des d'aquest camp de presoners de guerra, va ser deportat a Mauthausen, on va arribar el 3 abril 1941 (matrícula 4448). Dos mesos més tard, el 30 de juny, va ser traslladat al camp de Gusen (matrícula 13262), on va morir el dia 21 gener 1942

Després de la mort del seu fill, Vicens, dos néts de Vicente van rebre el mandat d'anar als camps de Mauthausen i Gusen a recollir dues pedres per posar-les en la tomba familiar del cementiri de Montjuïc, on s'ha posat la inscripció "In memoriam de Vicente Vidrier Giménez, mort a Mauthausen-Gusen ", d'aquesta manera i seguint la voluntat de Carmen i Vicens, la família té un lloc on poden retre-li homenatge.