camp no traduït: title_cap

AMICAL DE MATHAUSEN I ALTRES CAMPS i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya

Avís sobre la utilització de cookies
Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar la teva experiència com a usuari i oferir-te continguts que s’adaptin als teus interessos. Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. Més informació
Tancar

Sariñena Esparrell, Francesc

Sariñena Esparrell, Francesc

>> DADES PERSONALS <<

BIOGRAFIA< enrera

En els últims anys, ja sigui per haver realitzat treballs d'investigació o per contacte amb els familiars de les víctimes del nazisme, hem conegut veritables drames en entorns familiars diversos com conseqüència de la guerra, l'exili i de la mort, durant la deportació, d'alguns dels seus familiars directes: el pare o la mare, algun germà o fill... Durant el treball d’identificació dels deportats barcelonins hem trobat a tres germans que van morir, en poc més d'onze mesos, en el camp de Gusen.

Els tres germans, cognomenats Sariñena Esparel (o Esparrey), havien nascut a Barcelona amb una diferència de poc més de tres anys: Francesc, el 27 d'abril de 1914, Manuel, el 3 de juliol de 1915 i Josep, el 29 d'agost de 1917. La residència la tenien al domicili familiar situat al carrer Comtes de Belloch nº 125, al barri de Sants.

Fins al moment són molt escasses les dades que tenim d'aquests tres germans. Durant el seu exili en terres franceses van formar part de la 29 Companyia de Treballadors Estrangers. Després de la seva detenció pels alemanys al maig-juny de 1940 van ser internats, com a presoners de guerra, al frontstalag 140 situat a Belfort (França) i, posteriorment, al Stalag XI B Fallingbostel (Hannover) des d'on van ser deportats a Mauthausen el 27 gener 1941, en un transport amb més de 1.500 republicans, sent el més important de tots els es van organitzar per deportar a aquest col·lectiu humà.

Els tres van romandre junts durant la tramitació de recepció al camp, les matrícules que els van adjudicar eren correlatives: Francesc li va correspondre la 5755, Josep la 5756 ia Manuel la 5757. Dos mesos més tard, el 29 de març els tres germans van ser traslladats al proper camp de Gusen on també van obtenir 3 matrícules consecutives: Manuel la 11539, Francesc la 11540 i Josep la 11541. El consol dels tres germans, per seguir junts enmig d'aquella barbàrie, es va veure trencat uns mesos més tard amb la mort de Francesc, el 21 d'agost, i deu dies després va ser Manuel qui va perdre la vida. Josep, el més jove dels tres germans, va poder resistir uns mesos més fins al 30 de juliol de l'any següent, data en què va ser registrada la seva mort a Gusen.

 

No sabem d'un cas similar en què tres germans republicans fossin deportats, que realitzessin un mateix itinerari i que els tres acabessin els seus dies en el mateix camp nazi. No és difícil fer-se càrrec de la preocupació i la desesperació de la mare, Emília, que segurament deixaria de tenir notícies dels seus tres fills en 1940 i fins a diversos anys més tard no li arribaria la notificació, per conducte que desconeixem, del seu pas a Alemanya, tan lluny i tan desemparats. L'ordre reconeixent la inscripció de la menció "Mort a deportation" en les actes de defunció dels tres germans va ser publicada al Journal Officiel francès el mateix dia, el 23 març 1993.