camp no traduït: title_cap

AMICAL DE MATHAUSEN I ALTRES CAMPS i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya

Avís sobre la utilització de cookies
Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar la teva experiència com a usuari i oferir-te continguts que s’adaptin als teus interessos. Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. Més informació
Tancar

Ponz Beatove, Antonio

Ponz Beatove, Antonio

>> DADES PERSONALS <<

BIOGRAFIA< enrera

Establert a Sariñena (Osca) procedia de la localitat saragossana de Tosos on havia nascut el 12 abril 1900, i on els seus pares, Manuel i Jacoba, regentaven un molí fariner. Antonio aprendre l'ofici i va anar a treballar a la farinera de Sádaba, allí es va casar amb Adela Poderós i van néixer dos dels seus fills. Uns anys més tard es van traslladar a Sariñena (Osca) on van néixer tres fills mes.

Antonio va participar activament en la Guerra d'Espanya defensant la legalitat republicana. La seva esposa i els seus cinc fills (el gran amb 10 anys) van seguir vivint a Sariñena fins que la proximitat de les tropes feixistes, i la por als bombardejos de l'aviació rebel, els va obligar a dirigir-se, al març de 1938, cap a Barcelona a la casa d'un cosí d'Antonio. Àngel Ponz, un dels fills d'Antonio que ens va donar a conèixer aspectes fonamentals de la vida del seu pare, ens explicava com en aquell domicili barceloní "de tant en tant, rebien la visita del pare-soldat i aquest dia era un dia de festa ". Antonio va participar en la Batalla de l'Ebre i quan les tropes republicanes es van replegar a Barcelona, ​​va estar destinat al castell de Montjuïc.

Antonio va poder acomiadar-se de la seva dona i dels seus fills abans que la seva unitat militar iniciés la retirada cap a França. Durant uns mesos va estar intern en diversos camps de refugiats: Argelers, Le Vernet, Barcarès i Sant Cebrià. Es va allistar a la 116 Companyia de Treballadors i, al costat dels seus companys, va ser detingut pels alemanys a la primavera de1940. Va ser traslladat primer al stalag VIII C i, a l'octubre, al XII D, des d'on va escriure una última carta a la seva esposa Adela.

Després de la visita de la Gestapo, que va identificar als republicans espanyols, es va formar un comboi que va deportar uns 700 homes -entre els quals hi havia Antonio- cap Mauthausen, en el camp van ingressar el 25 de gener de 1941. A Antonio li van adjudicar la matrícula 4008 i unes setmanes més tard, el 8 d'abril, va ser traslladat a Gusen.

Mentrestant, Adela veia passar els mesos amb l'angoixa de no tenir notícies del seu marit. El 30 de setembre de 1941, va enviar una carta al cap de l'stalag XII D sol·licitant notícies tranquil·litzadores sobre el parador del seu espòs. Va ser inútil, ningú va respondre la carta d'Adela, qui va seguir patint amb impotència l'absència de notícies. Unes setmanes més tard d'aquella carta, el 8 de novembre es registrava la mort d'Antonio a Gusen, una mort que els va ser comunicada per la Creu Roja Internacional diversos anys més tard.

Àngel Ponz manté viva la memòria del seu pare. Una placa amb el seu nom figura al Memorial de Gusen i cada any s'acosta a Mauthausen per retre homenatge al seu pare i a totes les víctimes. La seva generositat i compromís van quedar àmpliament demostrats amb la restauració que va dur a terme personalment, a la tardor del 2010, del monument als republicans erigit, per subscripció popular a maig de 1962.