camp no traduït: title_cap

AMICAL DE MATHAUSEN I ALTRES CAMPS i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya

Avís sobre la utilització de cookies
Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar la teva experiència com a usuari i oferir-te continguts que s’adaptin als teus interessos. Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. Més informació
Tancar

Peña Vallespin, Ricard

Peña Vallespin, Ricard

>> DADES PERSONALS <<

BIOGRAFIA< enrera

El 21 gener 1956 va morir aquest militant anarcosindicalista originari de Barcelona, ​​ciutat on va néixer el 15 de novembre de 1908. Als seus 48 anys finalitzava una vida intensa la trajectòria havia estat condicionada directament pels especials esdeveniments polítics en els quals es va veure immersa la història espanyola i europea durant les dècades centrals del segle passat. XX.

Des de molt jove, va militar en el sindicat d'Higiene i Neteja de la CNT i vinculat a la FAI. També es va conèixer per la publicació d'una dotzena llarga de novel·les, la major part d'elles a "La Novela Ideal", una col·lecció anarquista de relats curts que es va editar entre 1929 i 1938 en què es van publicar uns 600 títols. Aquestes són algunes de les obres de Ricardo Peña: Llamas de odio (1926), La virgen tonta (1927), El asedio (1929), Cerebro y corazón (1930), La propia obra (1930), ¡Qué salga el autor! (1930), La hechizada (1931), El amo (1932), Índice rojo. Novela histórica (1933), Redención (1933), De la vida que pasa (1934), Tribunal de amor (1934), Cómo se debe amar (1935), Las leyes del mal (1936).

Ricardo Peña va assumir responsabilitats orgàniques en les organitzacions anarquistes com ho demostra el fet que el 1930 era membre del Comitè Peninsular de la FAI i dos anys més tard, el 1932, ocupava el càrrec de tresorer del Comitè Nacional de la CNT. Després del cop d'estat feixista del 18 de juliol, Ricardo es va allistar com a voluntari en el denominat «Batalló Malatesta", una unitat militar, formada en la seva major part per anarquistes italians, que va combatre al front d'Aragó. De les seves responsabilitats orgàniques ens dóna exemple la seva intervenció el 29 de novembre de 1936 en el míting celebrat a Màlaga amb la intenció de publicitar l'acord de la unitat d'acció entre la CNT i la UGT.

Amb la Retirada, Ricardo es va exiliar a França, va estar internat en els camps de refugiats i, després de l'ocupació alemanya, va participar activament en la Resistència a l'Alta Savoia, on va actuar un grup guerriller format íntegrament per exiliats republicans espanyols la primera acció s'havia produït a principis de juny de 1941 i ja estaven plenament organitzats un any més tard.
Detingut per la Gestapo al desembre de 1943 va ser empresonat ia principis de 1944 va ser traslladat al camp de Compiègne des d'on va ser deportat a Buchenwald, en un transport format per quasi dos mil homes, la major part ells d'origen francès però entre els figuraven uns 230 espanyols. En Buchenwald Ricardo va ser registrat amb la matrícula 40.651 d'on va ser alliberat a l'abril de 1945, encara que amb la salut debilitada per trobar-se malalt de tuberculosi.

Posteriorment es va instal·lar definitivament a França, on va dur a terme una ingent tasca dins del moviment llibertari a l'exili, fins a la seva primerenca defunció en una habitació de l'Hotel des Carmes de Perpinyà.