BIOGRAFIA< enrera
Josep Miret Musté va néixer a Barcelona el 14 d'abril de 1907 al si d'una família humil que havia emigrat des del camp de Tarragona fins a la capital catalana. Va estudiar l'especialitat de serralleria a l'Escola del Treball, on es va formar el seu ideari progressista que es va concretar en el combat a la Dictadura de Primo de Rivera i, posteriorment, la seva lleialtat a la democràcia i a la República. Durant la seva època d'estudiant va destacar també com a jugador de rugbi i es va graduar als 18 anys.
Els seus tres germans van estar compromesos amb la lluita antifeixista: Juana va ser membre de la FAI, Magdalena, militant comunista i Conrad, de la mateixa militància, va tenir una trajectòria a l'exili, paral·lela a la de Josep. Durant la Segona República, Josep ingressar a la Unió Socialista de Catalunya i va arribar a ser dirigent de les joventuts del partit, que va ser una de les forces polítiques que van fundar el Partit Socialista Unificat de Catalunya (comunista) el 23 juliol 1936.
Després del cop d'estat franquista, al juliol de 1936, Josep es va sumar als grups que van sorgir per defensar la legitimitat republicana. Va ser membre del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya i el 1937 va formar part del govern català com a Conseller d'Aprovisionaments, en representació del PSUC. Decidit a incorporar-se a la lluita al front, va deixar el càrrec a la Generalitat i va participar directament, com Comissari Polític, en diferents fronts: Belchite, Mediana, Osca i Ebre.
Després de la presa de Catalunya pels franquistes, es va exiliar a França amb la seva família. La seva esposa Cecilia Pedrerol i el seu fill Josep, que havia nascut durant el seu viatge a l'exili, van quedar a Perpinyà i Josep es va dirigir a París. Posteriorment va iniciar la seva vida clandestina amb el fals nom de Jean Regnier, convertint-se en una peça clau de la Resistència duent a terme una important tasca de reorganització i de propaganda entre els comunistes espanyols exiliats. Juntament amb el seu germà Conrad, va impulsar les primeres cèl·lules del Partit Comunista d'Espanya a la costa atlàntica i en diverses ciutats de França, instruint comandaments de sabotatge, maneig d'explosius i falsificació de documents.
Conrad havia estat detingut al febrer de 1942 i va ser torturat fins a la mort sense que poguessin arrencar-li el nom de cap dels seus col·laboradors. El setge s'anava estrenyent sobre Josep que va ser detingut a París, el 30 de novembre de 1942, a casa dels pares de la seva companya a la Resistència, Lili Brumerhurst, que també va ser detinguda. Empresonat a La Santé i Fresnes, va ser deportat a Mauthausen el 27 d'agost de 1943, amb la matrícula 34576 i, posteriorment, es va decidir el seu trasllat a Florisdoff, un “comando” extern de Mauthausen. Després de ser ferit en un bombardeig, va ser assassinat el 17 de novembre de 1944 pel SS Hans Bühner, qui tenia una llarga trajectòria criminal i que va ser condemnat a mort pel Tribunal Superior de Rasttat, el 14 de març de 1950, sent executat el 20 del mateix mes.
