BIOGRAFIA< enrera
Fill de Ramon i Trinitat va neixer a Barcelona el 9 de gener de 1922. Formant part de la corrúa de soldats de l'Exèrcit Popular, va passar la frontera per Prats de Molló el 13 de febrer de 1939.
A França col·laborà en el moviment antinazi Francs Tireurs et Partisans Français) (FTPF)des del 3 de maig de 1943 fins a l'ú de setembre del mateix any, quan fou detingut i acabà per ser deportat als pocs dies a Mauthausen, on hi arribà el 18 de setembre. Matriculat amb el núm. 35.161, ben aviat fou integrat al comando Redl-Zipf
A Mauthausen es trobà amb els companys que hi romanien des de 1940 i establí relacions que harien de fructificar anys més tard, a Barcelona, en el marc de la fundació de l'Amical.
Alliberat el 5 de maig de 1945, no pogué abandonar el camp, com la majria d'espanyols fins el 18 de juny, quan fou repatriat a França, on hi romangué fins el 6 de febrer de 1948, data del retorn a la seva ciutat natal.
Refé la seva vida, en mig de les dificultats de la seva condició d'antic deportat, es casà amb Josefa Balasch Sule i tingué dues filles, alhora que treballava en l'agència de viatges de Thomas Cook, del Passeig de Gràcia, fet que li va facilitar contactes i viatges a l'estranger i alhora difondre la seva experiència i la dels seus companys. Al mateix lloc de treball disposava de la llista dels morts a Mauthausen, que ensenyava en les ocasions que considerava pertinents per a un major coneixement dels fets.
Fou un dels fundadors de l'Amical de Mauthausen i altres camps, l'any 1962, i per la seva especial habilitat de comunicació escrita anà teixint la xarxa de contactes amb els antics deportats escampats arreu d'Espanya. La correspondència conservada és d'especial riquesa, per quant ofereix l'abast de la tasca d'aquells pioners, sense que hi manqués l'afecció solidària amb tots ells i inclús certa dosi d'ironia, en constatar i informar sobre el comportament ignominiós de la Dictadura vers ells.
Animador de totes les trobades de germanor dels supervivents i les families a diversos indrets de Catalunya i de França, el seu paper fou cabdal en l'organització dels primers viatges a Mauthausen. El 28 de desembre de 1962 rebé el carnet de Deportat Resistent del Ministeri d'Antics Combatents i Víctimes de Guerra de França.
A partir de la legalització de l'Amical, l'any 1978, va ser un dels homes amb més projecció pública, a partir de les seves intervencions als mitjans de comunicació, però va gaudir de poc temps per fer realitat el compromís de divulgació de l'experiència republicana, ja que va morir prematurament, als 58 anys, el 11 de novembre de 1980.
