BIOGRAFIA< enrera
Va néixer el dia 15 de Febrer de 1911 a Rosselló (Lleida). En 1932, per les marques d'una cremada accidental a la cara, es va lliurar del servei militar. Va treballar com a mecànic a la Fàbrica J.Trepat de Tàrrega, on va conèixer la seva dona i es van casar el 31 de març de 1937 en plena guerra. El dia 8 setembre 1937 va causar baixa a la fàbrica, en ser cridat per incorporar-se a l'exèrcit en els serveis auxiliars però va tenir por i es va tornar a casa. Aconsellat i acompanyat pel seu pare, es va lliurar a les autoritats militars de Gardeny, on va quedar detingut, en un règim obert.
El dia 2 de febrer de 1938, va ser traslladat al castell de Montjuïc a Barcelona, sis dies després del naixement de la seva filla, a la qual va tenir la gran sort de conèixer, ja que abans del trasllat, va anar a acomiadar-se de la família. Durant la seva estada a Montjuïc, va escriure algunes cartes, fins a primers de juny de 1938, i posteriorment la família va saber que, a l'agost de 1938, estava destinat a Ripoll a la 55 Divisió, on va ser destinat per la necessitat de reforçar les tropes republicanes.
Des de l'exili a França va escriure diverses cartes. La primera està datada el 15 d'agost de 1939, però no hi figura la localització. No obstant això, quan el seu germà Julio va iniciar la seva recerca en els anys seixanta, va poder saber que havia estat internat en el camp de Barcarès i més tard en el de Saint Cyprien. Una altra carta, datada el 25 de maig de 1940, suposadament va ser des del nord de França on va formar part d'una de les Companyies de Treballadors.
Detingut pels alemanys en Delle el dia 20 de juny de 1940, va ser internat al frontstalag 140, territori de Belfort i més tard traslladat a l'stalag XI B en Fallingbostel, amb el núm 86557. El 25 de gener de 1941 va ser lliurat a la Gestapo i, dos dies més tard, deportat a Mauthausen amb el núm 5887. En aquest camp només va romandre 21 dies ja que el 17 de febrer va ser traslladat a Gusen on va ingressar amb el nº 10154. Un any més tard, el 28 de gener de 1942 va morir a Gusen, segons consta en la fitxa de defunció, "per bronquitis aguda i xoc cardíac", però això no és més que un subterfugi per encobrir la seva mort com a conseqüència de l'extenuació del treball esclau en unes condicions inhumanes.
La família no va tenir la certesa de la seva mort fins el 20 de març del 1961 al rebre una carta de l'FEDIP, signada el seu president, el supervivent José Ester, que comunicava la seva mort a Gusen. El 1960, el seu germà, havia dirigit diverses cartes al cònsol d'Espanya a París i l'ambaixador a França i la resposta havia estat que no tenien dades del seu parador. Cal recordar que el règim franquista coneixia els noms dels espanyols morts a Mauthausen, des de feia diversos anys, però no van comunicar res als seus familiars.
Text: Mª Teresa Curià
