camp no traduït: title_cap

AMICAL DE MATHAUSEN I ALTRES CAMPS i de totes les víctimes del nazisme d'Espanya

Avís sobre la utilització de cookies
Aquest lloc utilitza galetes pròpies i de tercers per millorar la teva experiència com a usuari i oferir-te continguts que s’adaptin als teus interessos. Si continues navegant, considerem que acceptes la utilització. Més informació
Tancar

Culebras Saiz, Gregorio

Culebras Saiz, Gregorio

>> DADES PERSONALS <<

BIOGRAFIA< enrera

Aquest anarcosindicalista, supervivent dels camps nazis, va néixer el 8 de febrer de 1910 a Salmerón (Guadalajara). Establert a Barcelona des de molt jove, a final de la dècada dels 20 estava afiliat a la CNT. Al principi de la guerra es va allistar a la columna “Terra i Llibertat” i posteriorment va ser detingut i empresonat durant un parell de setmanes després dels esdeveniments ocorreguts a principis de maig de 1937; després de la seva posada en llibertat sembla ser que va estar destinat a les unitats que lluitaven a la zona dels Pirineus.

Davant l'avanç de les tropes franquistes pel territori català, Gregorio es va veure obligat a sumar-se a la Retirada republicana cap a l'exili. El seu periple per França ens és desconegut però, després de l'ocupació alemanya, va ser detingut el 1942, moment en què oficialment residia a Belfort. Després de romandre empresonat fins a abril de 1944, va ser deportat a Dachau, en un dels combois més importants, que des de Compiègne va partir cap a un camp nazi, amb un total de 2.143 deportats entre els quals figuraven 167 republicans procedents de diferents presons franceses. Gregorio Culebras va ser registrat al camp alemany el 20 de juny de 1944 amb la matrícula 74172. A partir d'aquell moment va iniciar els seu itinerari per diferents camps nazis: el 20 de juliol va ser traslladat al camp de Natzweiler, posteriorment va ser destinat al kommando Allach a principis del mes d'octubre, lloc on va ser alliberat el 30 abril 1945.

 

Després de l'alliberament, Gregorio, com molts altres supervivents republicans, es va traslladar a la ciutat de Tolosa amb el seu germà Saturnino qui dirigia un grup d'acció llibertari. Durant els primers dies del mes de setembre de 1949 ambdós germans, formant part d'un grup de 8 anarquistes, van partir de Tolosa per tornar a Espanya. Van creuar la frontera de manera clandestina guiats per Ramón Vila Capdevila, més conegut pel sobrenom de "Caraquemada", qui els va acompanyar fins a les rodalies de Manresa on van tenir un greu contratemps a l'assaltar el vehicle d'un industrial, una jove va ser ferida i això els forçà a fugir ràpidament cap a Terrassa amb la intenció d'agafar el tren amb direcció a Barcelona. Durant uns dies van romandre ocults en els boscos propers a Matadepera, però van ser denunciats i assetjats per part de la Guàrdia Civil. Un company va ser detingut i mort a trets a les rodalies de Castellar. La resta del grup va poder arribar a Barcelona i establir els contactes amb els seus companys anarquistes.

 

La pressió policial sobre els grups anarquistes clandestins era molt forta i el grup de "los Primos", com eren coneguts aquests homes capitanejats per Saturnino, va ser detingut per la policia franquista durant els primers dies del mes d'octubre. Conduïts a la Dirección General de Policia a la Via Laietana, van ser interrogats per la Brigada Político Social rebent cops i amenaces. A les dependències policials van romandre diverses setmanes fins que van ser conduïts a la presó Model. El dia 7 de desembre, van ser jutjats en un consell de guerra - actuant com a jutge inspector coronel d'infanteria Luis Pumarola Alaiz, antic membre de la División Azul- sent acusats d'haver creuat clandestinament la frontera amb la intenció de realitzar atracaments, assassinar, dur a terme actes vandàlics i pertorbar l'ordre establert: a Gregorio el van condemnar a trenta anys de presó i el seu germà Saturnino va ser condemnat a pena de mort per haver estat acusat de ser el cap del grup, sentència que es va dur a terme en ser afusellat al Camp de la Bota el 24 febrer 1950.

 


Gregorio va romandre a la presó fins el 26 d'agost de 1959, data en ser alliberat del penal del Dueso (Santoña). Després de recuperar la llibertat va tornar definitivament a Barcelona on va treballar de jardiner. La data de la seva mort ens ha arribat incerta i es va produir l'any 1980 o 1981. El seu cos va rebre sepultura al cementiri de Montjuic.